JesuisCharlie
 
Hem estat uns dies reflexionant sobre els atacs que ha patit França, i París més concretament, la setmana passada. Primer va ser l’atac a la revista Charlie Hebdo, un setmanari satíric que en el seu dia va publicar unes caricatures de Mahoma. Després un supermercat jueu. Pel camí han estat diverses les víctimes, algunes vegades sense tenir res a veure ni amb Charlie, ni les seves caricatures, ni amb el supermercat ni el judaisme. Bona part de la població europea ha condemnat aquests atacs. Clar que sí, no podia ser d’altra manera, i representants polítics d’arreu del món es van presentar a la manifestació convocada a París. Nosaltres també vam manifestar el nostre rebuig a aquests atacs a través del nostre Facebook.
Però també s’han sentit algunes veus, potser poques, o com a mínim més minoritàries, alertant de la hipocresia que representa condemnar aquests atacs i tancar els ulls davant els atemptats que es realitzen en nom de la democràcia i la justícia per part d’occident a altres indrets del planeta, allunyats d’Europa i d’Amèrica del Nord.
 
Era necessari deixar passar un dies i reflexionar sobre el que ha passat a París i el que passa a la resta del món, i també a casa nostra. La violència, d’una forma o d’una altra és massa present a les nostres societats. Violència que des de Núria Publicitat i l’Art de Viure condemnem en totes les seves formes, des dels atemptats terroristes a les guerres en nom de la pau; des de les mans –o paraules- que s’alcen contra una dona, nen o home, fins a les baralles en l’esport. Totes les formes de violència són condemnables des del nostre punt de vista. Per això avui diem que som Charlie, però també Maria o Vicenç, Antoni o Carme, Òscar, Pere o Èlia.
Comparteix aquesta NotĂ­cia
   0 Comentaris 
No hi ha cap comentari sobre aquesta notícia


Enviď el seu comentari