SURREALISME
Planells i les seves arrels a Andorra
L’ombra del geni de l’Empordà Salvador Dalí és allargada i molts dels seus amics i coneguts, també artistes com ell, en alguns casos s’han vist situats en un incòmode segon pla que, en ocasions, ha provocat que no se’ls valoressin degudament les trajectòries professionals en el món de l’art. Àngel Planells i Cruañas podria ser un d’aquests noms que s’esvaeixen darrere Dalí, però tot i no ser tant universalment conegut com aquest, per als coneixedors del món de l’art sí que va ser una de les figures més prominents d’aquella generació, que va expressar l’art mitjançant el corrent pictòric del surrealisme. Per aquelles casualitats del destí, entre els seus descendents figura Aurora Planells i Corbera, neboda del pintor i alhora mare del nostre editor Toni Cornella i Planells. Aquesta circumstància, permet a L’Art de Viure, presentar a les seves pàgines algunes de les obres inèdites de l’artista i retre-li, perquè no, un merescut petit homenatge.

Nascut a l’any 1901 a Cadaqués, Àngel Planells, no va anar a cap escola d’art per rebre una formació tècnica que després apliqués als seus treballs. Tirant d’hemeroteca, i un cop més gràcies a la família que ha conservat tot tipus d’informació relacionada amb l’artista apareguda a la premsa, coneixem quines impressions va causar en l’univers artístic de l’època. Ell mateix afirmava que havia après els secrets de la pintura des de darrera del taulell de la pastisseria del seu pare, sense rebre represàlies per part del seu progenitor. Contràriament al que succeeix en altres biografies d’artistes reconeguts, a Planells el seu pare l’havia encoratjat a que aprofundís en el camí de la pintura. La figura del pare de l’artista serà definitiva en el seu futur. Aficionat a la pintura, el progenitor de Planells era conegut de pintors que freqüentaven el poble i coneixia a famílies destacades en aquest cercle, com ara els Pitxot i els Meifrén. Un jove Planells de 17 anys marxa a Barcelona per aprendre un ofici que no queda lluny de la paleta d’un pintor: el de gravador i litògraf. Al mateix temps i durant dos anys s’inscriu en una acadèmia de dibuix, tot i que ell mateix mai va afirmar tenir un mestre destacat en aquest àmbit. Un cop finalitzada la seva primera etapa a Barcelona, i retornant al poble natal de Cadaqués, serà quan iniciï una amistat duradora amb Salvador Dalí, que li permetrà tenir contacte amb d’altres artistes que romanien a l’Empordà en aquella època. Va ser Salvador Dalí que li va presentar al marxant d’art, Josep Dalmau, que de seguida el va incloure entre els seus representats. Els entesos havien lloat la tècnica i la capacitat que tenia per a donar als objectes una aparença molt real, per després situar-los en un univers totalment imaginari. Aquest conjunt donava com a resultat visions oníriques i en ocasions una mica fosques, que transportaven a l’espectador de l’obra a un univers paral·lel i desconegut, però al mateix temps atraient.
 
Va participar en moltes exposicions individuals i col·lectives, entre les quals destaca la Primera Exposició Universal de Surrealisme, l’any 1936 a Londres. L’artista André Breton va ser l’encarregat de convidar a diversos artistes per representar a l’estat espanyol, i el grup que va configurar estava formada per: Picasso, Miró, Dalí, Òscar Domínguez i Àngel Planells. Va formar part del Grup Logicofovista, que va realitzar la primera mostra el mateix any 36 del segle passat a la Galeria Catalònia. Aquest col·lectiu recercava la manera de representar els estats interns de l’ànima i altres aspectes de la metafísica.
 
Com altres artistes d’aquells anys i sobretot dins el corrent del surrealisme, Planells va ser objecte de les observacions a vegades poc encertades d’un sector de la crítica més rígida imperant a la premsa catalana i espanyola. Tot i no ser amic dels grans gestos ni d’alçar la veu per expressar cap queixa, suposem que fart de les crítiques gens constructives, va escriure un manifest contra els crítics, publicat a Blanes a l’any 1930. Aquest escrit va ser recuperat a La Vanguardia el 29 de juliol de 1989, en motiu de la seva mort. En ell, Planells carrega contra l’obtús punt de vista dels revisors de l’art i les seves declaracions i imposicions rígides i absurdes.
 
Ja cap al final de la vida i residint a Barcelona, Àngel Planells era un personatge conegut a la ciutat i se’l podia trobar amb facilitat fent un cafè a la terrassa de La Palmera al temps que dibuixava al seu bloc. Fins allà s’hi atansaven estudiants de l’Escola de Belles Arts, àvids d’algun consell, que Planells gustosament, però de manera modesta, accedia a donar-los.
En algunes entrevistes a la premsa espanyola, Planells parlava als 85 anys de la rutina diària que consistia, en dibuixar pel matí i a la tarda tancar-se a l’estudi, per treballar fins a la nit. També afirmava en un to més aviat irònic que resava, advertint al seu interlocutor que ell també era un creient a la seva manera. Reconeixia que després de la guerra va haver de treballar sota pseudònim realitzant treballs amb unes directrius imposades. Pintant per encàrrec d’altres, quadres que potser ell mai hagués arribat a fer. Però tot i això no es va apartar mai del camí de la pintura; un trajecte que va realitzar encoratjat per un forner enamorat de l’art.
 
Àngel Planells i Cruañas va morir a Barcelona a l’any 1989.
Galeria d'imatges
Comparteix aquesta NotĂ­cia
   0 Comentaris 
No hi ha cap comentari sobre aquesta notĂ­cia


EnviĂŻ el seu comentari