ARQUITECTURA SALUDABLE(VII)
Valors màxims de camp elèctric
Per Antoni POL i SOLÉ.

Els camps elèctrics alterns de baixa freqüència poden provenir de l’exterior per la proximitat de línies elèctriques, transformadors o torres de distribució i són aturats per la vegetació si aquesta es troba entre l’edifici i l’element conductor d’electricitat.
Per comprovar-ne l’existència cal desconnectar la instal·lació elèctrica de l’edifici i mesurar el camp.
O poden provenir de l’interior dels edificis per deficiències en les conduccions de llum i força instal·lades, pel seu traçat pròxim a les zones de descans o per una presa de terra deficient.
El principi de precaució recomana
ser prudents davant el que desconeixem. El sentit comú fa pensar que l’existència de valors alts és un indicador de problemes en les instal·lacions i per tant la necessitat de corregir aquestes disfuncions que suposen danys a la salut i pèrdues energètiques. Ambdues conseqüències acaben sent pagades per tota la societat.

En funció de la tensió, la intensitat del corrent, la naturalesa i la construcció de la instal·lació, dels materials de construcció, de la presa de terra, de la posició de les fases i la potència dels aparells hi pot haver variacions (ampliar-se o reduir-se) del camp elèctric.
El major dany es localitza sempre a la vora o l’entorn de l’element elèctric, sigui generador, cable o aparell i disminueix exponencialment a mida que ens n’allunyem.
La intensitat dels camps elèctrics alterns es mesura en volts/metre (V/m) i és convenient conèixer també la tensió induïda corporal (en milivolts, mV) per conèixer la quantitat de la radiació elèctrica que s’indueix (o que recorre el cos de la persona) en el cas d’estar posicionada dins del camp elèctric i així poder estimar el grau d’afectació.
Per sobre dels 5 V/m es considera un camp elèctric alt i per sobre de 100 mV una tensió induïda corporal alta.
Les parets, els llits i les zones o els elements metàl·lics són àrees d’acumulació de camp elèctric. Així com els terres o els paviments aïllants.
L’exposició prolongada a camps elèctrics importants augmenta el risc de sofrir diversos trastorns de salut.
El quadre que es presenta compara els nivells o valors d’exposició màxima a camps elèctrics alterns de baixa freqüència segons els països o organismes internacionals. En el nostre cas a 50 Hz, que és la freqüència en que circula l’electricitat a Europa i que als Estats Units és a 60 Hz.
A la naturalesa el valor habitual és d’una deumil·lèsima de volt per metre.
L’Institut Baubiologie Neubeuern (IBN) d’Alemanya considera que per sobre els 50 V/m ja són valors extremadament significatius, és a dir 500.000 vegades per sobre dels valors que trobem a la natura.
Curiosament l’Organització Mundial de la Salut accepta 5.000 V/m d’exposició per al públic en general i 10.000 V/m d’exposició per als treballadors. És a dir 50.000.000 i 100.000.000 vegades per sobre dels valors que es troben a la natura.
La Unió Europea accepta una exposició de 5.000 V/m.
Rússia accepta fins a 500 V/m per al públic i 5.000 V/m per als treballadors.
L’Associació alemanya d’Arquitectes de Bioconstrucció (BUND) té com a referència de valor màxim de camp elèctric, a no superar, 10 V/m.
Ni l’OMS ni la Unió Europea són en aquest cas unes bones guies per a seguir.
A Alemanya la presa de terra la instal·la la companyia de subministrament elèctric i així poden garantir un funcionament adequat de la instal·lació en aquest sentit i eviten danys als usuaris dels edificis i pèrdues elèctriques i fugues no desitjades cap al terreny amb danys col·laterals insospitats i no previstos a altres edificis o instal·lacions.
Galeria d'imatges
Comparteix aquesta Notícia
   0 Comentaris 
No hi ha cap comentari sobre aquesta notícia


Enviï el seu comentari