ENTREVISTA OSCAR RIBAS REIG
Andorra és el país del món amb menys fiscalitat personal i societària
 
L'Art de Viure s'afegeix a les mostres de condol, del qui fou Òscar Ribas Reig, primer Cap de Govern de la història d'Andorra. Recordem l'entrevista que es va publicar al núm.9, el desembre de l'any 1998.
 Parli’ns de la Banca Reig i de la seva incidència dins de l’economia del país.

 

Banca Reig té ja una llarga història dins l’economia del Principat. Pensi que l’any 1996 vam celebrar el 40 aniversari de la nostra fundació, i això vol dir que hem estat presents en el període de màxim desenvolupament de l’economia andorrana. La nostra incidència és, naturalment, la que ens dóna la nostra dimensió relativa dins el sistema financer, a banda de la participació en aspectes concrets del desenvolupament, com pot ser la que tenim en el grup de constructors i financers del Túnel d’Envalira.

 

 

Sr. Ribas, què vol dir ser un banc independent i quins avantatges i inconvenients té.

 

Un banc independent és un banc que no pertany a cap grup estranger com la majoria dels que hi ha instal·lats a Andorra. Els avantatges són, per exemple, que les decisions, el centre de decisió últim, el client el té a Andorra, i, en aquest sentit nosaltres creiem que permet tenir una relació de major proximitat amb el client, amb les institucions i amb l’economia del país en general. Els inconvenients que hi veiem són ben pocs, però m’atreviria a mencionar que els sabem convertir en avantatges: el fet de no tenir un grup internacional al darrere ens obliga a elaborar tots els processos i desenvolupament bancaris i tecnològics necessaris, i per tant, a ser molt exigents amb nosaltres mateixos i amb la nostra feina.

 

 

Com valora la situació bancària actual del país, I què en pensa de l’obertura del sector?

 

A nosaltres, ja ho hem expressat moltes vegades, no ens agrada l’obertura que planteja aquest Govern perquè el que fa és no incentivar la creació de bancs andorrans. Per tant està lliurant el sistema financer a la banca estrangera. I això serà funest a curt termini. No hi ha cap país al món que no vulgui ser un país i no una colònia, que no incentivi la creació d’un teixit empresarial autòcton, i, a fortiori, d’un sistema financer autòcton, de manera que no ens calgui discutir els pressupostos de l’estat a Madrid, París, Berlín o Zuric.

 

 

Andorra gaudeix d’uns avantatges -fiscalment parlant, creu que s’han d’utilitzar com una aposta de futur de cara a l’economia?

 

Sí. L’economía andorrana és flexible i amb una baixa fiscalitat. És més, Andorra és el país del món amb menys fiscalitat personal i societària. Si això ha estat un gran avantatge en el passat, l’absència d’un sistema fiscal lògic i coherent afecta en gran mesura a la capacitat inversora de l’Estat. Però jo hi veig més una oportunitat: la de crear un sistema d’ingressos que no suporti el pes del passat, que sigui lleuger i que preservi la competitivitat de l’economia, que doni seguretat als inversors i naturalment, que mantingui un diferencial fiscal respecte als països de l’entorn.

 

 

Què vol dir competitivitat i qualitat per a vostès?

 

Qualitat per a nosaltres és, simplement, un missatge de tensió a l’organització en el sentit de saber revisar i millorar constantment tot allò que oferim als nostres clients. I entenem els clients com aquells que ens dipositen els seus diners, però també aquelles parts de l’organització que demanen servei a d’altres.

 

 

Quina filosofia aplica l’entitat que vostè dirigeix a nivell de les inversions?

 

La que manca el client, però en general sempre tendim a ser conservadors a treballar en el llarg termini.

 

 

La nostra revista és molt sensible amb els temes de construcció i d’obra pública, com veu el sector i què pensa de la mancança d’una llei d’ordenament del territori.

 

Miri, quan vam iniciar aquesta legislatura al govern vam canviar el nom de Ministeri de Serveis Públics per l’actual de Ministeri de l’Ordenament del territori, amb la clara i explícita intenció de fer entrar la idea de bon principi encara que fos per via de la semàntica. Així que, tot i reconeixent la dificultat d’una legislació d’aquest tipus, no crec que Andorra pugui semblar un país mínimament ordenat i planificat si no legisla i vertebra el seu territori amb instruments legals, i haurà  de fer-ho seguint les pautes de la legislació europea. No podem viure aïllats.

 

 

Andorra està sempre observada per molts inversors. Què els hi diria de cara a la confiança i estabilitat del nostre país i del seu sistema.

 

Doncs que els sistemes van o no van en funció de si les persones i les organitzacions que els fan anar funcionen o no. L’estabilitat política està acceptablement garantida pel sistema constitucional, però em sembla que hi ha una terrible falta d’idees. Absència d’idees al Govern, que ja ha renunciat explícitament a dibuixar una idea general de país i per tant a qualsevol política que no sigui la d’anar tapant forats. Però també observo, amb molta preocupació, una manca d’idees a l’oposició, o al menys allí on s’aglutina l’oposició que és la tripleta de partits al Parlament. Hi ha una sequera de nous plantejaments a tots nivells i sembla que tothom es deixa endur pel sistema liberal, que consisteix en anar cedint a les pressions dels sectors particulars, de dir a tothom que sí, la qual cosa, en certa manera, és lògic: si el Govern no té una idea millor, un plantejament més treballat i sòlid, per què rebutjar la pressió dels sectors? Es governa pel dia a dia, no es governa amb plantejaments de futur.

 

 

Creu que el creixement d’Andorra durant la segona meitat del present segle ha estat desmesurat i pot afectar el futur del país.

 

El creixement ha estat el que ha estat, i no val la pena de tornar enrere si no és per verificar, des d’un punt de vista polític, en què i com ens hem equivocat. És lògic que algunes coses afectin el futur del país: no hem sigut prou respectuosos amb l’entorn natural, per exemple. Però crec que cal ser més aviat positiu i no plantejar les coses des del punt de vista d’una contrició sinó des de l’anàlisi de política econòmica.

 

 

Darrerament es parla molt de la contribució del sector bancari a les finances de l’estat. Quina valoració es fan?

 

Doncs també és prou conegut. Creiem que si el país no fa una lectura dels aspectes fiscals de la constitució, que inclou el principi de generalitat de distribució de les càrregues tributàries, caurem en la legislació sectària. Els plantejaments fiscals han de ser globals, i no parcials, i la contribució de la banca ha d’estar dins del marc d’un plantejament on tothom contribueixi de manera justa i equitativa al pressupost nacional. Andorra, ja ho he dit, és el país del món amb menor càrrega fiscal personal i societària, amb l’única excepció en el sector bancari, que sí hi contribueix en una proporció notable dels seus beneficis. Nosaltres, a Banca Reig, estem perfectament d’acord en que hem de col·laborar, però tothom ha de participar en la seva justa mesura, dins un sistema de generalitat.

Galeria d'imatges
Comparteix aquesta Notícia
   0 Comentaris 
No hi ha cap comentari sobre aquesta notícia


Enviï el seu comentari